Entrat el segle XXI, Colldejou és un tranquil poble de muntanya, que manté la tendència a la despoblació, tot i que durant els últims anys aquesta tendència s’ha suavitzat.
El padró va assolir els 198 habitants l’any 2000, sent de 176 persones l’any 2019. Tot i això moltes famílies mantenen les seves cases com a segones residències. Segons el registre, dels 116 habitatges, 70 estarien destinats a vivenda principal, i 36 a habitatges secundaris.
La piràmide de població ens mostra un envelliment d’aquesta, sent majoritari, 83 persones, el grup d’edat comprès entre 40 i 65 anys, 53 persones els menors de 40 anys, 19 d’ells menors de 15 anys, i 40 els majors de 65 anys.
Colldejou no té escola, i els infants acudeixen a la veïna població de Mont-roig del Camp, a 9 quilòmetres, per la qual cosa disposen de transport escolar subvencionat.
La població activa, majoritàriament treballa fora de la població. El sector agrícola és desaparegut per complert, mantenint-se només els cultius d’avellana i oliva com a complement a les economies domèstiques, de la mateixa manera que encara podem veure molts horts. Existeixen però una empresa d’aprofitaments forestals, i una explotació ramadera que elabora formatges de cabra de manera artesanal, altres sectors econòmics en els que hi ha presència empresarial són; la construcció, la instal·lació de tancaments, la informàtica, etc…
El sector serveis és mantingut per l’administració local, sent l’Agrobotiga, el Casal Municipal, i l’Hotel-restaurant propietat de l’Ajuntament, tot i que aquests dos últims es gestionen mitjançant concessió. Funciona al poble també una empresa d’Allotjaments turístics rurals que gestiona una casa.
Com a teixit associatiu, a Colldejou hi ha el Centre Cultural, que té les seccions fixes dels gegants i grallers, el grup de bitlles, l’edició de la revista Lo Collet i l’organització de diferents activitats culturals durant l’any.
L’Associació de Caçadors, entitat constituïda el 8 de juliol del 2000, tot i que des de l’any 1998 gestionen el vedat de caça del poble. Els últims anys, l’Associació de caçadors ha estat associada amb la seva homònima de Vilanova d’Escornalbou, i també amb les de les poblacions de Duesaigües, l’Argentera i Riudecanyes. Principalment al terme es realitza caça major, sobretot senglar, però els últims anys també es concedeix permís per caçar cabirols.
I l’Associació de Defensa Forestal, que vetlla per la ràpida resposta davant d’un incendi forestal.
Les festes majors de Colldejou, es celebren per Sant Llorenç, el 10 d’agost, i per Sant Rafel, el 23 d’octubre, que són els patrons del poble. També es realitzen celebracions per Sant Isidre.
Des de l’any 2004 l’Ajuntament de Colldejou és soci del Consorci de la Serra de Llaberia. El consorci és una entitat pública creada l’any 2004 i formada actualment per 8 socis (6 ajuntaments, una entitat municipal descentralitzada i la Generalitat de Catalunya), que té com a principal objectiu la preservació, revalorització i gestió integral de l’Espai Natural de la Serra de Llaberia, un dels paratges de muntanya més ben conservats de la Serralada Prelitoral Catalana.
Els objectius estratègics que guien l’acció i treballs del Consorci són els següents:
- Conservació i gestió sostenible del medi.
- Divulgació, promoció i educació ambiental.
- Inserció laboral, ocupació i formació.
- Economia verda local
- Xarxa econòmica público-privada.
Per motius històrics, Colldejou es considera un dels pobles que pertany a la Baronia d’Escornalbou. Actualment aquest territori històric s’està utilitzant com a marca turística, sobretot gràcies a la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. Aquestes dues administracions han tirat endavant la “Operació Baronia d’Escornalbou”, que inclou un Pla Director, mitjançant el qual es vol posar en valor el Castell Monestir d’Escornalbou i el seu entorn, incloent els pobles de l’antiga Baronia.
