Geografia, vegetació i fauna

1Situació i relleu

Colldejou és un municipi del Baix Camp situat a 431 metres d’altitud, a la vessant sud de la Mola, muntanya que dona nom al poble. El terme limita amb l’Argentera, Vilanova d’Escornalbou, Mont-roig del Camp, Pratdip, Tivissa (Llaberia), Marçà i la Torre de Fontaubella. Tot i que la major part del territori s’obre cap al Camp de Tarragona, la vall de Maçanes s’endinsa cap al Priorat fins a la riera de Marçà.

Es tracta d’un terme molt accidentat, amb 14 km² de terreny muntanyós. Hi destaquen la Mola, la Serra de Llaberia i el Cavall Bernat, així com la Serra del Garriol que tanca la vall pel sud-oest. Geològicament, les valls són de materials argilosos i guixosos, mentre que les zones de les Moles presenten cingleres calcàries, fruit de l’encavalcament de plaques triàsiques.

2Aigua i paisatge natural

El territori està travessat per diversos barrancs, com el de Maçanes, el de la Font de Noguer o el de Rifà. També hi ha nombroses fonts, entre les quals destaquen la Font de Noguer —clau per al regadiu—, la Font de l’Abellar, la de l’Om, la dels Bullidors, la de l’Esquirol, la Font Freda o la d’en Prenyinós.

Pel que fa al paisatge, tres quartes parts del terme estan cobertes de bosc, amb pasturatges a la part alta de la Mola i conreus al voltant del poble. L’avellaner és el principal cultiu de secà, acompanyat d’horta, ametllers i oliveres.

3Vegetació

Predomina la pineda de pi blanc, tot i que a l’obaga de la Serra de Llaberia el bosc és més ric i divers, amb alzines, grèvols, teixos i espècies caducifòlies com la blada o el roure. A les zones més altes hi apareixen pinassa i pi roig, mentre que al sud, a les Moles, domina la màquia litoral amb garric, llentiscle i margalló.

A la part alta de la Mola hi trobem prats naturals condicionats pel vent i el sòl rocós, amb espècies com la porrassa, el lliri o la peònia.

4Fauna

La fauna és rica i variada. Entre els mamífers destaquen el senglar, la guineu, el conill, l’esquirol o l’eriçó, així com petits carnívors com el toixó, la fagina o la geneta, i nombrosos rosegadors i ratpenats.

Pel que fa a les aus, hi trobem espècies forestals com el tudó, el gaig o el picot, i rapinyaires com l’esparver, el duc o l’òliba. En espais oberts són habituals l’aligot, el xoriguer, els milans i l’àliga cuabarrada. També hi ha una gran varietat d’ocells comuns com merles, tords, pit-roigs o puputs.

Entre els rèptils i amfibis hi ha serps —algunes inofensives—, llangardaixos, salamandres, gripaus i dragons. Finalment, cal destacar la gran diversitat d’insectes, amb papallones, escarabats, escorpins i abelles que produeixen mel de gran qualitat.