Història de Colldejou

1Etimologia del nom

Sobre l’origen del nom de Colldejou s’han proposat dues interpretacions principals:

D’una banda, Emili Morera i Josep Mestre defensen l’origen Collem Jovis (‘Coll de Júpiter’), d’origen romà, relacionat amb altres topònims com Mont-roig (Monte rubeo). Segons aquesta hipòtesi, la Mola hauria tingut una possible simbologia vinculada al déu Júpiter. Tanmateix, autors com Jassans i Veciana rebutgen aquesta teoria per considerar-la poc versemblant.

D’altra banda, Jassans proposa una explicació més lingüística i descriptiva:
Coll com a “muntanya arrodonida i no gaire alta” i Jou com a derivació del llatí jugum (‘cim o part alta d’una muntanya’). Es tractaria, per tant, d’un cas de tautologia toponímica, habitual en altres indrets.

2Prehistòria

Els primers indicis d’ocupació humana corresponen a grups de caçadors i recol·lectors. Al basament de la Mola s’hi han localitzat fòssils del període Triàsic i formacions geològiques del Juràssic inferior.

A la partida de les Estires es va trobar una destral de pedra del Paleolític superior, posteriorment dipositada al Museu de Reus. També s’han documentat restes en coves properes, com les d’en Janet i d’en Marco, amb ceràmica d’estil hallstàtic.

Els accessos com el Portell o el Camí de les Processons podrien indicar l’existència de rituals prehistòrics en zones elevades.

3Època ibèrica

Tot i no existir un poblat ibèric clarament documentat, la proximitat amb el Castellet de Banyoles (Tivissa) i la riquesa del territori fan pensar en una presència ibèrica.

A la zona oest de la Mola s’han identificat restes que podrien correspondre a un assentament ramader dels ilergets o cossetans, vinculat a l’aprofitament de pastures d’estiu.

4Època romana

En època romana, Colldejou podria haver estat un espai d’explotació agrícola, aprofitant fonts com la de Noguer i l’Aubelló.

El territori era un punt de pas entre Tarraco i la vall de l’Ebre. També s’hi vincula l’origen del topònim Collem Jovis.

És probable que en aquest període s’iniciés el cultiu de la vinya, amb producció destinada a Tarraco i altres centres romans.

5Època andalusina

A partir del segle VIII, el territori s’integra al món andalusí. Es documenten topònims d’origen àrab a l’entorn (Llaberia, Dòvia, Rifà…).

La Mola podria haver estat coneguda com a Mont d’Aiguarit. Colldejou formava part del valiat de Siurana.

S’ha especulat amb l’existència d’una torre circular a Cal Just d’origen musulmà

6Edat mitjana

Després de la conquesta cristiana (segle XII), Alfons I incorpora el territori i el vincula a la baronia d’Escornalbou.

El 1197 el terme passa a mans dels canonges d’Escornalbou.

Entre els segles XIII i XIV es consolida el nucli de població. Es documenten nombrosos cognoms d’origen divers, indicant moviment de repoblació.

El carrer de l’Obac (actual carrer Forn) és considerat el nucli urbà més antic.

Segles XV–XVIII
Segle XIX
Segle XX
Nota final

7Bibliografia

Morera E. Geografia General de Catalunya; Provincia de Tarragona. 1913 Albert Martin.
Mestre J. Crònica del meu poble; Colldejou. 1978.
Amigó R. Presentació del llibre “onomàstica de Colldejou”. Lo Collet nº21. 2004
Jassans M. Onomàstica de Colldejou. 2003
Josep Maria Sugranyes. Itineraris viscuts per les comarques meridionals. 2003. Cossetania.
(Llorens J. Els ibers a la Mola. Lo Collet nº50. 2011.)
(Vilaseca S. Tarragona pintoresca, la Serra del Montsant. Nº31. 1921)
(Ferré P. Les torres del nostre terme. Lo Collet nº66. 2015)
(Llorens J. Colldejou el 1714. Lo Collet nº60. 2014)
(Juncosa E. La Comuna del camp a l’edat mitjana. Conferència Arxiu Municipal de Reus. 2016.)
(Ferran M. Giralt E. Nadal M. Vins i licors de Reus. L’elixir dels déus. Pragma Edicions 2004)
(Gibert J. Pere Joan Barceló. Carrasclet. Lo Collet nº23. 2003)
(Prats i Marcé. J. 140 anys d’excursionisme al Centre de Lectura de Reus. Revista CLR. Gener 2000)
(Ferré P. L’educació a Colldejou. Lo Collet nº65. 2015)
(Ferré P. Les torres del nostre terme II. Lo Collet nº67. 2015)
(Veciana J. El tercer carlisme a Colldejou 1875-76. Lo Collet 2. 1999)
(Llorens J. De vegades sortim als diaris. Lo Collet nº49. 2011)
(La Vanguardia. 17 juny 1887. Pag4)
(Palomar S. Fulls de treball de Carrutxa. 1987)
(Mestre J. Temps era temps. Lo Collet nº20. 2004)
(Casadó M. Costums i tradicions de Colldejou. Lo Collet nº22. 2004)
(Estatutos de la sociedad cooperativa obrera de agricultores de Colldejou. Imprenta la Fleca de Juan Grau. Reus. 1919)
(La Vanguardia. 17 Octubre 1918. pag22.)
(La Vanguardia. 31 Juliol 1925. pag7.)
(La Tarde. 16 maig 1930. pag1.)
(La Vanguardia. 22 gener 1927. pag7.)
(La Vanguardia. 20 gener 1926. pag11)
(La Vanguardia. 11 novembre 1928. pag21)
(La Tarde. 5 gener 1929. pag1)
(Veu de Tarragona. 8 juny 1932. pag3)
(Veu de Tarragona. 26 juny 1932. pag5)
(Llorens N. Rofes E. Gaya M. Entrevista a la Puríssima. Lo Collet nº6. 2000)
(Diari de Tarragona. 26 març 1936. pag2)
(Casadó M. Records dels temps de guerra. Lo Collet nº16. 2003.)
(Manent A. La Guerra civil i la repressió del 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona. Cossetània. 2006)
(Llorens J. La Maria Maset. Lo Collet nº60. 2014)
(Rofes J. L’últim vol del Hans Wende. Lo Collet nº84. 2020)
(Veciana J. Els perqués de Colldejou. Lo Collet nº32. 2007)
(Rofes. Anton. La plaça del Sitjar i la seva transformació. Lo Collet nº1. 1999)
(Guerrero. M. I es va fer la llum. Lo Collet nº4. 2000)
(Redacció. Quan a Colldejou hi havia escola. Lo Collet nº15. 2002)
(Llorens N. Moviments migratoris, l’èxode rural. Lo Collet nº 18)
(La Vanguardia. 4 maig 1972. pag13.)
(Guerrero M. Aigua! Lo Collet nº6. 2000)
(Rofes M. Adopció d’un nou escut de Colldejou. Lo Collet 18. 2003)
(El camí de l’últim catar. El camí dels bons homes. http://www.camidelsbonshomes.com/travessa/el-cami-de-l-ultim-catar.htm)