Colldejou, municipi del Baix Camp, es troba situat a 431m sobre el nivell del mar, a la vessant sud de la muntanya de La Mola, a la qual dona nom. El terme municipal limita amb els pobles de l’Argentera a l’Est i Vilanova d’Escornabou al Sud-est, Mont-roig del Camp pel sud, Pratdip pel Sud-oest, amb Tivissa (el terme de Llaberia) de la Ribera d’Ebre a l’Oest, Marçà i la Torre de Fontaubella del Priorat, al Nord-est i Nord respectivament. La major part del terme està abocada al Camp de Tarragona, de cara a mar, però la Vall de Massanes penetra com una falca al Priorat, arribant fins la Riera de Marçà. Dos colls separen el Baix Camp del Priorat en terme de Colldejou, el Coll de Guix, a l’oest i el Coll Roig, a l’est, per on passa la carretera que du a Colldejou des de Mont-roig, i que després arriba a la Torre de Fontaubella i després a Marçà.
El terme municipal és molt accidentat, són 14 quilòmetres quadrats de terreny muntanyós. A més de la muntanya de La Mola, tota dins el terme excepte el sota-cingle nord, també tota l’obaga de la Serra de Llaberia per sota el cingle de la Miranda, la Creu i el Cavall Bernat pertany al terme de Colldejou. La Serra del Garriol que fa de contrafort del Cavall Bernat tanca la vall pel cantó sud-oest, mentre que aquesta vall queda oberta pel sud, de cara a Les Moles, que es com es coneix a Colldejou a la zona que marca el relleu muntanyós conegut a Mont-roig del Camp com la Muntanya Blanca.
Geològicament, les valls de Massanes i Colldejou són sedimentacions Keuper, compostes bàsicament d’argiles, marges i guixos; en canvi, les zones de Les Moles estan formades per calcàries i dolomies juràssiques que conformen el seus perfils encinglerats ben singulars. Aquesta configuració ve donada per l’encavalcament de les plaques o làmines triàsiques per sobre dels materials triàsics de la unitat Prades-Priorat, i han fet que es produeixi la separació del bloc de La Mola dels Penyals de Llaberia.
De la configuració hidrogràfica, els principals barrancs són el de Maçanes, a la vall del mateix nom i que va a raure a la Riera de Marçà, el de la Font de Noguer, que des del Coll del Guix separa la vessant de la Mola de la de la Serra de Llaberia, i que va a ajuntar-se amb el Barranc de Buidegasses, que baixa del Coll Roig separant la vessant de Mola de la Serra de l’Argentera, a la Cova Llonga, on a l’unir-se pren el nom de Barranc de Rifà.
Les fonts també són nombroses, la Font de l’Abellar a la vessant prioratina, la Font de Noguer, de molta importància pel regadiu dels horts del poble, les fonts de l’Om, dels Bullidors o de l’Esquirol a la vessant de la Llaberia, o la Font d’en Prenyinós i la Font Freda, ben aprop del poble.
Pel que fa la vegetació, la major part del terme, 3/4 parts, és coberta de bosc, pasturatges a la part alta de La Mola, i conreus vora el poble i al sud d’aquest. De la part conreada, en destaca l’horta, que es conrea resseguint el Barranc de la Font de Noguer, d’on en surt l’aigua per regar-la, i els avellaners, que en son el cultiu de secà majoritari, tot i que també hi trobem en menys quantitat ametllers i olivera.
Els boscos són gairebé tots de pineda de Pi Blanc (Pinus halepensis), excepte a l’obaga de la Serra de Llaberia on el bosc és més mixt, amb abundància de l’alzina (Quercus ilex), Grèvols (Ilex aquifolium) i Teixos (Taxus baccata), també caducifolis com la Blada (Acer opalus) i fins i tot el Roure (Quercus faginea). A les parts més altes, també s’hi troben Pinassa (Pinus nigra subs. Salzmanii i Rojalet (Pinus sylvestris). A la part sud del terme, a la zona de Les Moles, també hi abunda la Màquia litoral, amb Garric (Quercus coccifera), el Llentiscle (Pistacea lentiscus) i el Margalló (Chamaerops humillis).
A la part alta de La Mola, hi trobem prats, aquests estan condicionats pel sòl, escàs i rocós, per la gran exposició, sobretot al vent, i també per pasturatges, tot i que s’han anat reduint i no han estat intensius. Als prats hi destaquen la Porrassa (Alphodelus aestivus) el Lliri (Iris germanica) i les Peònies (Paeonia officinalis).
Sobre la fauna, els mamífers més destacats són el Senglar (Sus scrofa), la Guineu (Vulpes vulpes), els Conills (Oryctolagus cuniculus) a les parts baixes del terme, Esquirols (Sciurus vulgaris), Eriçons (Erinaceus europaeus), diferents tipus de Rates penades (Rhinolophus sp., Myotis sp, Pipistrellus sp) i abundantíssims rosegadors com el Ratolí boscà (Aphodemus sylvaticus), la Rata de camp (Rattus rattus), la Rata Cellarda (Elyomis quercinus) i la Musaranya (Crocidura russula). Els petits carnívors estan representats pel Toixó (Melles melles), la Fagina (Martes foina), la Mustela (Mustela nivalis) i el Gat Mesquer (Genetta genetta).
Pel que fa a les aus, hi podem veure fàcilment espècies forestals com el Tudó (Columba palumbus), el Gaig (Garrulus grandarius) el Picot (Dendrocopus major), l’Oriol (Oriolus oriolus) i rapinyaires com l’Esparver vulgar (Accipiter nissus), i diferents tipus de mussols, el Duc (Bubo bubo), el Mussol Banyut (Asio otus) el Mussol comú (Athene noctua) i l’Òliba (Tyto alba). Als espai oberts i trobem la major part dels rapinyaires com l’Aligot comú (Buteo buteo), el Xoriguer (Falcó tinnunculus) els Milans (Milvus milbus i Milvus nigrans) i l’avui dia amenaçada Àliga Cuabarrada (Hieratus fasciatus). També són habituals el Puputs (Upupa epops) la Perdiu (Alectoris rufa), els Estornells, i diferents còrvids com la Garsa (Pica pica) i les Gralles (Corvus monedula). D’altres ocells habituals són les Merles (Turdus merula), Tords (Turdus philomelos), Mallerengues (Parus major) Cueretes (Motacilla alba), Pit-roig (Erithacus rubecula) Pinsà (Fringilla coelebs), Mosquiters (Phylloscopus collybita), i Tallarols (Sylvia atricapilla).
També hi ha abundats rèptils i amfibis, com la Serp de collaret (Natrix natrix) i la Serp d’aigua (Natrix maura) totalment inofensives; la Serp verda o de Montpeller (Malpolon monspessuanus) i el perillós Escurçó (Vipera latasti), el llangardaix ocel·lat o Fardatxo (Lacerta lepida), i les sargantanes (Psammodromus algirus i Podarcis hispanica), les Salamandres (Salamandra salamandra). Els Dragons (Tarnetola mauritanica) que trobem a les edificacions humanitzades, i els Gripaus (Bufo bufo) i els Tòtils (Alytes obstetricans).
Pel que fa als insectes n’hi ha en abundància i varietat, podent-se destacar algunes papallones (Inachis io, Aglais urticae, Vanessa atalanta), alguns escarabats com el Rinoceront (Oryctes nasicornis) i com a perillosos hi trobem escorpins (Buthus occitanus), així com alguns rusc d’abelles que produeixen una mel de gran qualitat.
Jassans Miquel S: “Onomàstica de Colldejou” 2003 Institut d’Estudis Catalans.
Consorci de la Serra de Llaberia (http://www.serrallaberia.org/)
Foraster i Adserà J: “Les rutes del Baró” 2013 Guia excursionista Editorial Piolet
